Dues novetats editorials de L’Avenç

Redacció L'Avenç

dijous, 25 de maig del 2017

Després de Sant Jordi —quan teníem com a plats forts Memòria personal, de Joseph Conrad, L’Eclipsi, de Georges Perec, i Sandàlies d’escuma, de Maria Àngels Anglada, els tres llibres que havíem llançat des d’inici d’any—, ara continuem fent gruix en el nostre catàleg de llibres amb dos títols més: dins la sèrie «Literatures», publiquem Flush, de Virginia Woolf, i, fora de col·lecció, l’estudi Nazis a Barcelona. L’esplendor feixista de postguerra (1939-1945), signat per Mireia Capdevila i Francesc Vilanova, en coedició amb l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Carles Pi i Sunyer. A partir d'avui a totes les llibreries! [+]

Virginia Woolf, Flush. Traducció de Jordi Fernando. Barcelona: L’Avenç, 2017.

Flush

Encisadora però també radical, Flush és una obra d’imaginació sensual. Aquest text aparentment lleuger, sobre la relació d’un gos amb la mestressa que l’adopta, planteja un seguit de qüestions sobre la diferència, el gran tema de tots els llibres de Virginia Woolf i del seu combat per un lloc per a les dones.

Una biografia imaginativa i ben original d’un gos anomenat Flush, un cocker spaniel que és adoptat per la poetessa Elizabeth Barrett Browning i que va a viure amb ella a Londres, lluny de l’ambient rural on s’havia criat. A mesura que conviuen, Flush connecta emocionalment i espiritualment amb la poetessa i tots dos comencen a entendre’s malgrat les barreres del llenguatge. Per a Flush les olors són poesia, però per a Elizabeth la poesia és impossible sense paraules. A través d’aquests dos personatges, mestressa i gos, Woolf verbalitza les seves preocupacions existencials sobre la condició de la dona intel·lectual i ens ofereix una visió crítica sobre l’Anglaterra victoriana, amb la condició de la dona i de la classe social com a eixos.

«Flush no és tant un llibre d’algú a qui li encanten els gossos com un llibre d’algú a qui li encantaria ser un gos», escriu Quentin Bell, un dels biògrafs de Woolf.

Us oferim en primícia dos breus passatges de la novel·la:

«Uns atapeïts tirabuixons penjaven a cada costat del rostre de Miss Barrett, la grandària dels seus ulls li brillava, la seva ampla boca somreia. Unes atapeïdes orelles penjaven a cada costat del rostre d’en Flush, els seus ulls també eren grossos i brillants, i tenia la boca ampla. Tenien una retirada. Mentre es contemplaven, tots dos van pensar: aquí em tens. I, després, cadascú va afegir mentalment: però quina diferència!»

«Entre tots dos hi havia l’abisme més gran que pot separar un ésser d’un altre. Ella parlava. Ell era mut. Ella, una dona; ell, un gos. Així, fortament units, immensament dividits, es miraven l’un a l’altre.»

Mireia Capdevila i Francesc Vilanova, Nazis a Barcelona. L’esplendor feixista de postguerra (1939-1945). Barcelona: Ajuntament de Barcelona – L’Avenç – Fundació Carles Pi i Sunyer, 2017.

Nazis a Barcelona

Crònica gràfica de la presència de personalitats i delegacions nazis i feixistes a la Barcelona de la postguerra. Més de 300 fotos i un seguit de textos que documenten la petja de la iconografia nazi en espais públics, en l’activitat social, política i cultural, i en els mitjans de comunicació i les publicacions.

Tot i la neutralitat oficial del govern franquista, la Segona Guerra Mundial va tenir un impacte directe i visible sobre el país. Durant prop de cinc anys, Catalunya va rebre nombroses delegacions italianes i alemanyes. L’entusiasme per la nova Europa que proposava l’Alemanya nazi i les promeses de futur que plantejava el règim feixista italià eren els arguments escrits i gràfics que es difonien per tot el país. Nazis a Barcelona recull, d’una manera impactant i abassegadora, aquesta presència dels amics alemanys i italians a les ciutats catalanes, fossin Barcelona, Terrassa, Sabadell o Tarragona. Desfilades, visites de delegacions de les joventuts feixistes i nazis, actes acadèmics a la Universitat de Barcelona, exposicions, etc., són el testimoni que l’Espanya franquista rebia amb els braços oberts aquests amics i aliats.

La recerca en arxius i col·leccions gràfiques arreu del territori, la consulta sistemàtica dels fons hemerogràfics de l’època, les cerques bibliogràfiques ha permès bastir una crònica gràfica dura i sense concessions d’un passat mal amagat i mig ocult, que val la pena de fer sortir a la llum pública. Nazis a Barcelona és una coedició de L’Avenç amb l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Carles Pi Sunyer.

Mireia Capdevila i Candell (Barcelona, 1980). Llicenciada en Història Contemporània per la UAB, coordinadora de l’Arxiu Carles Pi i Sunyer (Fundació Carles Pi i Sunyer), ha focalitzat la seva recerca en els anys de la postguerra franquista. Ha estat comissària de l’exposició Barcelona en postguerra, 1939-1945 (Castell de Montjuïc, 2014), amb la professora Eulàlia Pérez-Vallverdú, i coautora del llibre del mateix títol (Editorial Efadós, 2014).

Francesc Vilanova i Vila-Abadal (Barcelona, 1962). Professor d’Història Contemporània a la UAB i director de l’Arxiu Carles Pi i Sunyer (Fundació Carles Pi i Sunyer). Especialitzat en l’exili català de 1939 i el primer franquisme a Catalunya, ha publicat nombrosos treballs sobre aquestes matèries. Amb el llibre Fer-se franquista. Guerra civil i postguerra del periodista Carles Sentís (Lleonard Muntaner, 2015), va rebre la Menció Especial dels XXXI Premi Ferran Soldevila de Biografia, Memòries i Estudis Històrics.

A hores d’ara, els principals mitjans ja se n’han fet ressò: el diari Ara, en un reportatge signat per Sílvia Marimon; el digital El Nacional, en una ressenya a càrrec de Gustau Nerín; i El Periódico, amb un article d’Anna Abella.

L'ARXIU DE L'AVENÇ

Des del web pots consultar tots els articles, revistes i llibres publicats des de 1977.

LA BOTIGA DE L'AVENÇ

Des de l'espai BOTIGA del web pots adquirir els llibres i revistes disponibles.