L'entrevista
desembre 2017
440

Josep M. Muñoz


Custodia Moreno, la lluitadora del Carmel

Custodia Moreno (Granada, 1943) va arribar ara fa setanta anys a Barcelona, després d’un llarg viatge en el «sevillano», i van anar a parar al barri del Carmel, en un nucli de barraques. Va estudiar el batxillerat nocturn, i va ser una de les úniques noies del seu entorn que va poder estudiar una carrera: ha estat infermera, una professió que ha compaginat amb la militància associativa per recuperar la dignitat d’un barri pobre i amb tota mena de dèficits. Va presidir durant una vintena d’anys l’Associació de Veïns del Carmel. Cristiana de base, socialista sense carnet, ha viscut tota la vida al seu barri, i ha estat el rostre visible d’una lluita veïnal que ha aconseguit la transformació d’un barri amb una orografia complicada i amb una elevada densitat de població, molta d’ella immigrada. L’any 2009 li van concedir la Medalla d’Honor de la Ciutat de Barcelona.

 

«Vam arribar, fins i tot, a vendre la llana del matalàs per comprar els medicaments que jo necessitava. Quan vam arribar a aquella situació tan precària, uns veïns de Granada que havien emigrat abans ens van dir que anéssim cap a Barcelona. I els meus pares no s’ho van pensar dues vegades.»«L’any 1972, vencent la por, vam fer la primera manifestació reivindicativa. Aquest episodi ens va convèncer que, si nosaltres no ens movíem, allò no ens ho arreglava ningú. Va ser l’inici de tota la nostra mobilització pel barri del Carmel.»«Quan es va produir l’esfondrament, per aquí va venir tothom: gent que no sabia ni on era el Carmel. Als polítics, jo els deia: “Però si sou com els japonesos, no passeu mai del Park Güell!” El tractament de la premsa va ser sensacionalista.»«La generació dels nostres fills ja s’ho ha trobat tot fet, donen per fet que s’aniran aconseguint millores. Llavors, qui es recorda de la lluita que vam haver de fer els seus pares? Jo els dic als meus veïns: hem passat de menjar-nos els gats amb l’arròs, a portar-los al veterinari.»«No sóc gaire independentista, ni nacionalista: jo suprimiria totes les fronteres. Però en el context de la intolerància d’Espanya cap a nosaltres, ara sóc també de les que dic que me’n vull anar. Sempre hem estat en contra d’aquesta política centralista i espanyolista, rància.»«En les últimes eleccions, seguíem guanyant l’esquerra, però ja no amb tanta diferència com abans. És la gran contradicció de l’esquerra: quan hem aconseguit alguna cosa, en lloc de seguir lluitant perquè arribi a tothom, ens tornem conservadors.»

L'Avenç 440 - desembre 2017
Preu de l'article 1 €