Andreu Domingo, contra la subordinació / L'entrevista / L'opinió / 442 / L'Avenç / Revistes / Inici - L'Avenç
Andreu Domingo, contra la subordinació

Josep M. Muñoz


Enrera

Article published at
L'Avenç, num. 442, gener 2018

Page
14

Section
L'opinió

Subsection
L'entrevista

Andreu Domingo Valls (Saus, 1958) va néixer en un poblet de l’Empordà, però ben aviat la seva família es va traslladar a Barcelona, al barri del Carmel. Va estudiar al col·legi de La Salle i va descobrir els llibres en una llibreria d’Horta. A la Universitat Autònoma va llegir Foucault i es va llicenciar en història, però l’oportunitat d’entrar a treballar, el 1985, en el tot just creat Centre d’Estudis Demogràfics (CED-UAB), dirigit per Anna Cabré, el va decantar professionalment cap a l’estudi de la població. Subdirector del CED, la seva recerca s’ha orientat cap a l’estudi de la immigració internacional. És membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans. El 2014 va publicar el llibre "Catalunya al mirall de la immigració. Demografia i identitat nacional" (L'Avenç), pel qual va rebre el premi Ciutat de Barcelona d’assaig i el premi Prat de la Riba (2016). En el camp de la creació literària, va guanyar el premi Marian Vayreda amb la novel·la "El llegat del doctor Deulofeu" (2004).

«Al Carmel, el fet diferencial és que nosaltres érem “los catalanes” de l’escala: hi havia una altra família en què el marit era català i la dona valenciana. Però a part d’aquestes dues famílies, les altres havien emigrat: alguns d’Andalusia, altres d’Aragó, uns altres de Múrcia...»

«Jo volia fer Belles Arts, el dibuix i la pintura m’agradaven molt. Em vaig estar preparant durant tot un estiu per entrar a l’escola Massana, però pocs dies abans de l’examen vaig decidir que no. D’altra banda, la Història era una forma d’activisme, i una forma de veure el món de manera crítica. I vaig estudiar Història.»

«La instrumentalització de la demografia —aquestes històries que si l’envelliment de la població acabarà amb les pensions— està articulada en qualsevol entitat de poder. Però del nostre Centre, que ha treballat amb llibertat, n’ha sortit gent molt crítica amb l’ús que se’n fa, de la demografia.»

«La identitat catalana passa per dos fets fonamentals: un de clarament polític, que és ser una nació sense estat, en una situació de subordinació respecte a un altre estat. I l’altre és la immigració. La demografia, i no només la història, ha conformat històricament Catalunya tal com és.»

«La perversió del discurs del nacionalisme espanyol és que ells es presenten com a no nacionalistes, quan la seva definició és absolutament etnicista. I t’estan obligant que tu et defineixis de forma ètnica, quan resulta que tota l’evolució que ha fet el nacionalisme català, d’esquerra, ha sigut alliberar-se d’aquesta etnicitat»

«En un país com el nostre, que no té un estat, estàs en competència amb una altra nacionalitat, recolzada per un estat que, a més, castiga la teva pròpia expressió identitària. Aquí rau l’explicació que una part, que no és pas majoritària, de la població que ha nascut a Catalunya i és descendent d’immigrants, pugui viure la seva espanyolitat com a confrontada a la catalanitat.»

«La definició de la Catalunya del futur, de la seva identitat binacional o no, de si és un sol poble o no, no ens ve donada, és una cosa que estem construint. En el moment crític en què ens trobem, en què estarem sotmesos a una repressió important que ja ha començat, tot dependrà de la nostra actitud.»

«És veritat que s’ha enrarit l’ambient. La polarització en la definició dels uns i dels altres ha portat a grups d’amics, o a la feina mateix, a no tenir la normalitat que tenien abans. El problema és que llavors totes les altres diferències s’organitzin, de forma antagònica, entorn d’aquesta divisió.»

«Les banderes, les respecto, però no m’agraden. Me’n malfio. Quan veig algú darrere una bandera, m’entra un neguit estrany. Reconec que això és un plantejament elitista, perquè en el fons hi ha la por a la massa. »

L'Avenç 442 - gener 2018
Preu de l'article 1 €