Picasso, la poesia agafada per la cua

Fèlix Fanés


Enrera

Article published at
L'Avenç, num. 444, març 2018

Page
38

Section
444

Subsection
Focus

El cicle de Teatre Llatí, que cada tardor organitzava al Romea el senyor Regàs, per donar a conèixer als barcelonins les últimes tendències escèniques europees, va viure l’any 1968 —a les acaballes del franquisme, doncs— un moment de màxima tensió. Tant els vells conservadors de la platea com els joves progressistes del galliner es van posar d’acord a rebutjar amb una esbroncada monumental una obra que per als primers era massa revolucionària (en la forma) i per als segons massa poc revolucionària (en el contingut). La peça responsable d’aquella coincidència incongruent, «Le Désir attrapé par la queue» [El desig agafat per la cua], havia estat escrita per Pablo Picasso l’hivern del 1941 amb la Wehrmacht desfilant cada migdia pels Camps Elisis de París.

L'Avenç 444 - març 2018
Preu de l'article 1 €