Esther Vera, periodisme amb esperit

Josep M. Muñoz


Enrera

Article published at
L'Avenç, num. 445, abril 2018

Page
17

Section
L'opinió

Subsection
L'entrevista

Esther Vera i García (Badalona, 1967) és periodista i, des de fa un parell d’anys, directora del diari Ara. Va estudiar Periodisme i, amb més entusiasme, Ciències Polítiques a la UAB. Un cert desengany per la petitesa de la política catalana i una atracció pels canvis produïts en el món l’any 1989 van portar-la a interessar-se sobretot per la política internacional. Va treballar a Catalunya Ràdio i a TV3, i va ser corresponsal de premsa a París i, més breument, a Washington. El 2005 va crear la delegació a Catalunya del canal d’informació 24 hores CNN+, fins que el 2010 es va incorporar com a cap de comunicació del Departament d’Economia i Coneixement del govern de la Generalitat, tot superant la reticència a entrar en un càrrec de perfil polític. Al gener del 2016 va ser nomenada directora de l’Ara en substitució de Carles Capdevila, i es convertia així en la primera dona —si descomptem el precedent excepcional de María Luz Morales en plena Guerra Civil— que dirigeix un diari a Catalunya. S’ha proposat de seguir fent-ne un diari amb un perfil propi, obert a lectors que no necessàriament en comparteixen la línia editorial, com a part d’una reflexió on és més important connectar amb un determinat esperit que no pas amb una identitat concreta.

«Un pare autodidacta però enamorat de la cultura, de la cultura catalana, de la llengua. Era d’origen murcià, però nascut a Catalunya, i s’havia fet a si mateix. Estimava molt la seva feina i alhora sabia que el futur dels fills passava per
la curiositat i pel coneixement.»

«El pare havia treballat per al poeta J.V. Foix i es va preocupar que les germanes poguéssim anar a parlar amb ell de tant en tant. Recordo un consell seu: “El que han de fer és caminar, caminar, caminar; llegir, llegir, llegir; treballar, treballar, treballar”».

«Tinc amics madrilenys amb qui pots parlar de tot i, en canvi, quan parles de Catalunya els incomoda: no pensen sobre Catalunya amb els mateixos paràmetres amb què pensen sobre la resta de conflictes. Aquest és un dels grans problemes!»

«Amb Iñaki Gabilondo, vaig participar en el projecte de CNN+, un canal de 24 hores de notícies, on es procurava donar una informació decent i plural. Fins que, al cap de cinc anys, Sogecable el va tancar i el va substituir per ’Gran hermano“.»

«M’empipa estar tan sovint en reunions on només hi ha homes. La Françoise Giroud, una periodista estupenda, deia que la igualtat arribarà el dia que en els llocs de responsabilitat hi hagi el mateix nombre de dones mediocres que d’homes mediocres.»

«L’“Ara” està a la Champions: no és un segon diari, és un primer diari per a molta gent. Va crear un públic o potser va connectar amb un públic que ja existia i que no tenia el seu mitjà de comunicació natural. El que hem fet en aquests dos últims anys és créixer.»

«Quan algun lector es queixa de “què hi fa aquest, aquí!”, la resposta és que aquest és aquí perquè és a Catalunya, i Catalunya no és exactament ni la teva Catalunya ni la meva Catalunya. En aquest sentit, i ho dic mig en broma, ser de Badalona m’és molt útil.»

«L’estat profund, amb el PP al capdavant i superat a vegades per jutges i alts funcionaris, ha revertit l’esperit constitucional, de la Transició, i està fent una Espanya homogènia, unitària, on la diversitat no s’entén sinó que es combat. I a un alt cost.»

L'Avenç 445 - abril 2018
Preu de l'article 1 €