L'entrevista
maig 2018
446

Josep M. Muñoz


L’escriptor que es diu Erri de Luca

Erri de Luca (Nàpols, 1950) és escriptor. Nascut en una família de classe mitjana, va rebre una doble influència: les històries que sentia contar a les dones de casa seva, i els autors que va llegir a la biblioteca del seu pare. Potser per això diu que viu en dialecte i escriu en italià. Als 18 anys se’n va anar a Roma, on es va afiliar a Lotta Continua, organització de l’esquerra extraparlamentària italiana. Durant trenta anys es va guanyar la vida fent diversos oficis manuals. S’autodefineix com un home del segle XX, un segle que l’hauria empès a ser revolucionari i a preocupar-se per l’emigració. Autodidacta, ha traduït de l’hebreu antic alguns textos de la Bíblia. Sempre ha escrit, però no va publicar el seu primer llibre fins que era a punt de fer quaranta anys. A partir d’aleshores va iniciar una prolífica carrera que va permetre-li professionalitzar-se com a escriptor, amb una bibliografia que avui comprèn més de cinquanta títols, molts d’ells traduïts al català.

 

«Jo no sóc Erri de Luca, em dic Erri de Luca. No sóc el meu nom. Sóc una persona. Per tant, em dic d’una manera determinada, però sóc una altra persona: a vegades sóc un escriptor, molt més sovint sóc un lector, alguna vegada sóc un alpinista, moltes vegades sóc un obrer.»

«Per a mi escriure és fàcil. És com si estigués sota un dictat lent. N’hi ha un que parla dins el meu cap i jo escric amb la meva mà. I el que parla dins el meu cap ha après a anar a la velocitat de la mà. No empeny la mà a anar més de pressa, tampoc no l’alenteix. Té la seva pròpia marxa.»

«La violència política ha estat una necessitat, però no era cap vocació. A diferència dels grups clandestins, a Lotta Continua volíem fer política al carrer. I l’organització es va dissoldre el 1976, justament perquè el grup dirigint estava sentint la deriva de la lluita armada. Per això va plegar.»

«Per als que som de Nàpols, la realitat no és la realitat cartesiana, racional. En nosaltres, tot és barrejat. El sagrat es barreja amb el profà, l’imaginari amb el real. Per això, a Nàpols, la literatura fantàstica és literatura realista.»

«Nàpols viu dins meu. La puc configurar així com era, cada cop que escric. Però no hi puc tornar, perquè aquell lloc ja no existeix. Ara n’hi ha una altra. I aquella és dins meu, com hi són tots aquells que ja no són entre nosaltres. Diu Brodsky que, en el passat, els que tu estimes no moren.»

«La fraternitat és el que et permet combatre amb els altres per obtenir drets com la llibertat i la igualtat. I aquesta fraternitat, que és un sentiment polític, existeix. Per això no em preocupa el declivi de l’esquerra institucional. Ja despuntaran altres per representar-la.»

L'Avenç 446 - maig 2018
Preu de l'article 1 €