Andreu Missé, una perspectiva ciutadana de l'economia / L'entrevista / L'opinió / 447 / L'Avenç / Revistes / Inici - L'Avenç
Andreu Missé, una perspectiva ciutadana de l'economia

Josep M. Muñoz


Enrera

Article published at
L'Avenç, num. 447, juny 2018

Page
16

Section
L'opinió

Subsection
L'entrevista

Andreu Missé (Barcelona, 1947) és periodista. Quan era petit, la seva família es va traslladar a Balaguer, d’on conserva l’accent i en guarda el record de la boira. A l’època de la universitat, la seva militància en l’esquerra revolucionària el porta fins a Màlaga, on, l’any 1973, és detingut i empresonat. Retornat a Barcelona, al 1977 i de la mà d’Eliseo Bayo, va entrar en el món del periodisme. L’any 1978 va formar part de l’equip fundador del diari "El Periódico", i el 1982 va formar part, amb Antonio Franco i Xavier Vidal-Folch, del grup de periodistes que van constituir la redacció barcelonina d’"El País", un diari en el qual va treballar durant trenta anys, i del qual ha estat subdirector, cap de redacció d’Economia, i corresponsal a Brussel·les. El 2013 va impulsar la creació de la revista "Alternativas económicas", emmirallant-se en la revista francesa homònima, de la qual va adoptar el model cooperatiu. La revista va néixer amb la voluntat d’explicar l’economia de forma entenedora i al servei dels ciutadans, sense renunciar al màxim rigor i a la independència que li dóna dependre només dels subscriptors.


«Les converses dominants a casa eren sobre les noves varietats de préssecs, peres, pomes i cireres, i les tècniques de cultiu, poda i lluita contra les gelades. El meu imaginari està molt marcat pel record d’aquells camps de fruiters, pels camps de blat i alfals i sobretot per les boires.»

«Vaig sortir de la presó amb el primer indult, pocs dies després de la mort de Franco. Va ser una experiència molt dolorosa, però també la més enriquidora de la meva vida, per l’extraordinària qualitat humana dels meus companys de captiveri, amb qui ho compartíem veritablement tot.»

«Com a periodistes, hauríem d’estar encara més desconfiats, més que mai, dels poders polítics i econòmics. Perquè són eIs que ens estan destruint l’ofici. La caiguda tan important de lectors té molts motius, però una de les raons, sens dubte, és que els diaris han perdut credibilitat.»

«A Madrid vaig viure un periodisme molt diferent del que havia viscut a Barcelona o del que viuria més tard a Brussel·les. Els diaris estaven més o menys identificats amb les guerres polítiques del moment, sobretot arran de la victòria inesperada del PSOE del 1993.»

«La realitat d’Europa és trista. Tenim un pes econòmic molt gran, però decreixent, en el context mundial. No estem ben avinguts, tampoc. I tenim l’amenaça d’una pròxima crisi, perquè el sector financer continua tenint molt de pes, més que als Estats Units, que van respondre millor a la crisi.»

«La Constitució Espanyola del 1978 dibuixa, d’alguna manera, un model federal, encara que n’hàgim dit autonòmic. La Constitució no ens la van fer uns altres, nosaltres hi estàvem ben representats. El problema és que el seu esperit federal no s’ha desenvolupat. La dreta no l’ha acceptat mai, aquest model.»

«El fet que a ‘Alternativas económicas’ adoptem una perspectiva ciutadana no vol dir que renuciem al màxim rigor periodístic. Com a revista, ens defineix l’europeisme, d’una Europa que pensi en els drets dels ciutadans, la preocupació per les qüestions socials i l’aposta per l’economia verda.»

L'Avenç 447 - juny 2018
Preu de l'article 1 €