L'entrevista
setembre 2018
449

Josep M. Muñoz


Joan Manuel del Pozo, coneixement i política

Joan Manuel del Pozo va néixer a La Roda de Andalucía (Sevilla) el novembre de 1948, ara farà setanta anys. Va passar la infantesa a Ripoll, i als deu anys va fer cap al Seminari de Vic. Interessat més per la filosofia que no per la fe, va anar a estudiar a la Universitat Pontifícia de Comillas i posteriorment a la UB. Professor d’institut, el 1982 va fer el salt a la política institucional, i va ser diputat a Madrid pel PSC durant tots els anys del govern de Felipe González. Posteriorment, va ser tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Girona (1995-2006), i conseller d’Educació en el segon govern de Pasqual Maragall a la Generalitat. Membre del sector catalanista del PSC, a finals del 2014 va abandonar la militància i, crític respecte del «procés» català, es defineix ara com un polític en fora de joc. Actualment és Síndic de la Universitat de Girona, d’on és professor de Filosofia i d’Ètica des del 1987. És autor de l’assaig Educacionari, una reflexió sobre l’educació en forma de diccionari, i manté una intensa activitat com a conferenciant sobre temes d’educació, filosofia, ètica i política.

«Un dels prefectes del Seminari de Vic li havia dit a la meva mare: «El seu fill no serà capellà, perquè li agrada massa la filosofia». I tenia raó: allà se’ns exigia tenir fe, i l'exercici que podríem anomenar excessiu i sistemàtic del pensament et pot allunyar de la fe.»

«Als tres anys, al parvulari de Ripoll, em vaig socialitzar en català. De manera que em puc considerar un bilingüe gairebé pur. Després, al seminari de Vic, on l’ambient era molt catalanista, vaig aprendre el català normatiu amb en Ruaix, que era el nostre professor, a més del llatí i del grec.»

«Un dels atractius de Ciceró és que formalitza intel·lectualment el seu compromís polític, i parla de la necessitat que el ciutadà, especialment el ciutadà format, es comprometi en interès de la cosa pública. Ciceró era, de fet, més polític que filòsof»

«Ciceró diu que la política ha de ser democràtica perquè és molt difícil que ningú tingui la veritat sencera. Com a bon escèptic, creu que la concurrència i el contrast d’opinions, i per tant el diàleg i el debat, afavoreixen la convivència.»

«Ens van fer malbé l’Estatut del 2006. Però després la resposta des de Catalunya ha estat entre desmesurada i desencertada. Ens hem obsessionat a fer entrar el clau per la cabota, emprenent accions que eren absolutament inviables, fent veure i fent creure que eren viables. I estem en una situació de bloqueig que pot durar anys.»

«En la mentalitat jacobina del PSOE, és una irregularitat que el PSC sigui un partit diferenciat. El que me’n va acabar apartant és que al PSC hi ha hagut gent que han estat descadaradament partidaris d’aquesta dependència directa del PSOE, combinat amb el predomini de l’aparatisme.»

L'Avenç 449 - setembre 2018
Preu de l'article 1 €