115 / Els Marges / Revistes / Inici - L'Avenç
Número en curs
juny 2018
115

El número 115 d’“Els Marges” s’obre amb un article en què Roser Casamayor s’aproxima al motiu del riure en el poemari “Les dones i els dies”, de Gabriel Ferrater, a través de l’anàlisi aprofundida dels trenta poemes –d’entre els cent catorze que conté l’obra– en què apareix aquest motiu recurrent. El següent estudi, elaborat per Joan Costa, presenta una sèrie de reflexions a propòsit de la “Gramàtica de la llengua catalana” i l’“Ortografia catalana”, les dues obres normatives d’aparició més recent que, juntament amb el “Diccionari de la llengua catalana”, formen el que s’ha anomenat “la nova tríada normativa” de l’Institut d’Estudis Catalans. El darrer article de la secció «Estudis» el devem a Moisès Llopis i Jaume Subirana. Tracta del seguit d’iniciatives culturals que Francesc Trabal va liderar des de l’exili xilè i aporta dades inèdites sobre les relacions que Trabal va establir amb el PEN Club de Xile i sobre l’editorial de literatura infantil Rapa Nui, dos projectes paradigmàtics dels esforços de l’escriptor sabadellenc per donar continuïtat a un cert model d’activisme cultural i literari malgrat la dispersió i la manca de poder polític a l’exili. A la secció «Cartes i documents», es pot llegir un relat inèdit de Jesús Moncada, «L’eternitat», acompanyat d’una introducció en què Artur Garcia Fuster explica el procés de descoberta d’aquest conte, el contextualitza en el conjunt de l’obra moncadiana i hi apunta els motius pels quals, probablement, no va aparèixer al darrer recull de contes de l’autor, “Calaveres atònites”. Tot seguit, Albert Ventura dona a conèixer una sèrie de cartes adreçades per Vicenç Riera Llorca a Joan Triadú, datades entre 1952 i 1987, les primeres de les quals van ser redactades des de l’exili mexicà i les següents, des de Catalunya, on Riera va retornar el 1969. Aquest epistolari recull la major part de la correspondència conservada entre l’escriptor i el crític, i reflecteix l’activitat cultural de Riera i el seu univers literari. El número es tanca amb diverses ressenyes: de l’“Epistolari català dels Borja”, que havia començat a editar Miquel Batllori, tasca que –a la mort d’aquest– van reprendre Maria Toldrà i Joan Requesens; de les obres de creació “Els fills de Llacuna Park”, de Maria Guash, recent Premi de la Crítica Catalana atorgat per l’AELC, “Robinson”, de Vicenç Pagès Jordà, i “Jo soc aquell que va matar Franco”, de Joan-Lluís Lluís, Premi Sant Jordi 2017; de l’obra “Passeres”, d’Amadeu Viana, el fil conductor de la qual és la reflexió sobre el significat i les connotacions socials de les paraules, i del volum “Caminar per la vida vella. La memòria involuntària en la literatura i l’art”, de Lluís Quintana, en què s’estudia la memòria involuntària en relació amb altres fenòmens propers, com el somieig o “rêverie”, el “déjà vu” i l’associació d’idees.

Sumari
Els Marges 115 - Primavera de 2018
Preu paper 12 €
Preu digital 8.99 €