Focus
desembre 2018
452

Josep M. Muñoz


El debat Catalunya-Espanya: tres moments, tres polèmiques

Els arguments utilitzats en el llarg debat sobre la relació Catalunya-Espanya solen ser recurrents i, en molts aspectes, reiteratius. Els debats de l’època de la Solidaritat Catalana, de la Segona República o de la Transició democràtica ressonen en les controvèrsies actuals, amb argumenta­cions que a vegades semblen intercanviables, malgrat el temps transcor­regut i les circumstàncies canviants. Però la recurrència i la reiteració no fan més que mostrar, històricament parlant, la pervivència d’una qüestió irresolta. Un dels debats recurrents, i sens dubte més importants, fa referència a la comprensió mateixa de la “qüestió catalana”, que fa que en ocasions sigui considerada, des de l’Espanya ‘castellana’ i el món oficial de Madrid, com una forma fins i tot de patologia. ¿El “problema catalán”, una expressió que apareix a finals del segle XIX, no és més, com es pretén a vegades, que l’expressió d’una “insaciable” aspiració nacionalista? ¿O bé la “qüestió catalana” és, en canvi, l’expressió particular d’una “qüestió espanyola” més àmplia, que té a veure essencialment amb la seva configuració com a Estat-nació i la seva dificultat a acceptar la pluralitat interna? Les tres polèmiques glossades a continuació volen il·lustrar aquest darrer aspecte, i insistir en la conveniència d’afrontar la qüestió com un problema històric. Les conclusions, les deixem al lector.

L'Avenç 452 - desembre 2018
Preu de l'article 1 €