L'entrevista
maig 2019
457

Josep M. Muñoz


Burhan Sönmez, Istanbul des del subsol

L’escriptor i activista turc d’origen kurd Burhan Sönmez va néixer l’any 1965 en un poble d’Anatòlia, al sud d’Ankara, i va créixer parlant kurd i turc. Als disset anys va fer cap a Istanbul, on va estudiar Dret a la universitat i es va implicar en la lluita contra la dictadura dels militars. Va treballar com a advocat, en defensa dels drets humans, i va fundar l’entitat TAKSAV (Fundació per a la Recerca Social, la Cultura i l’Art). Va col·laborar en diversos diaris i revistes amb articles sobre literatura, cultura i política. El 1996 va resultar malferit en un atac de la policia, que el va donar per mort, i va haver de seguir un llarg procés de rehabilitació, que va continuar a la Gran Bretanya, on es va exiliar, gràcies al suport de l’oenagé Freedom from Torture. És membre del PEN Turc i del PEN Anglès, i membre de la junta del PEN Internacional. Actualment viu entre Cambridge i Istanbul. Va ser durant el seu tractament que va començar a escriure. Fins ara ha publicat quatre novel·les, que han estat traduïdes a trenta-cinc llengües i que li han valgut diversos guardons literaris. La primera, Kuzey (“Nord”), va ser publicada el 2009. La segona, Masumlar (traduïda a l’anglès com a “Sins & Innocents”) es va publicar el 2011. Istanbul, Istanbu", apareguda el 2015, és l’única que ha estat traduïda al català (Periscopi) i al castellà (Minúscula). La quarta, Labirent (“Laberint”), va ser publicada l’any passat. A més, ha traduït, de l’anglès al turc, el llibre de poesia The Marriage of Heaven and Hell de William Blake (2016).

 

«Quan vaig anar a la universitat, hi havia un gran silenci, prop d’un milió de persones eren a la presó. La policia torturava sistemàticament. Durant aquest gran silenci, els estudiants només teníem la literatura. No podíem sortir al carrer a manifestar-nos contra la dictadura militar, però podíem llegir Lorca i Neruda.»

«Quan jo era petit, la llengua kurda estava prohibida. Però no era tant una qüestió de llengua prohibida, sinó de llengua més baixa. Parlar turc feia fi, et convertia en una persona de ciutat. El turc no era la llengua de l’opressor, era la llengua de l’alta societat. I sentíem vergonya de la llengua dels nostres pares.»

«A l’època nazi, milions d’alemanys van esdevenir de sobte monstres, i van donar suport a la matança dels seus veïns. Una cosa semblant va passar a Turquia, el 1955, quan va haver-hi un atac contra totes les minories, com els grecs turcs i els jueus. Qui ho va fer? Els turcs, als seus veïns.»

«Soc una persona laica i estic en contra del moviment islamista a Turquia. Això no vol dir que aprovi tot el que ha fet la República al llarg dels seus cent anys. Hi ha gent que diu que enfront de l’islamisme d’Erdogan, hem de retornar a les arrels. I no, hem d’anar més enllà de les nostres arrels. Hem de mirar cap al futur, i dotar-nos de valors morals ben forts.»

burhan-sonmez

L'Avenç 457 - Maig 2019
Preu de l'article 1 €