Editorial
setembre 2019
460

De Gutenberg a Zuckerberg

El 3 de juliol passat, l’editor Carlo Feltrinelli intervenia, a Barcelona, en un fòrum de l’edició. Director d’un gran grup editorial fundat pel seu pare, l’activista d’esquerres Giangiacomo Feltrinelli, dedicat a «produir, distribuir, pensar i comunicar amb llibres», Feltrinelli va posar paraules a una evidència: «Ningú no sembla haver trobat la recepta adequada per salvar el món del llibre dels seus riscos». Feltrinelli va comparar amb un tsunami els efectes de la darrera crisi sobre el món del llibre i va advertir, en conseqüència, que «no és un moment fàcil per ser editor. Especialment per aquells que han entès aquesta professió com alguna cosa profundament vinculada a la idea utòpica de progrés». Feltrinelli va denunciar «la tirania dels oligarques», esmentant-los pel seu nom: Amazon, «que cada vegada cobra més diners als editors per menys serveis», i Google, que «té un model de negoci indiferent de si els consumidors n’obtenen productes legítims o piratejats», de manera que els editors dels Estats Units han demanat que es regulin les plataformes tecnològiques que imposen el seu poder a Intenet. «El mercat d’idees està en risc de sofrir danys irreparables, atès el domini sense precedents d’un petit nombre de plataformes digitals», afegia.Ara bé, continuava Feltrinelli, «la percepció que tenen els editors és que el plaer del llibre està disminuint constantment, fins i tot en països amb mercats tradicionalment forts com Alemanya o França». En aquest sentit, recordava una declaració recent d’un altre editor històric, Antoine Gallimard: «El llibre està perdent paper». I reblava: «És difícil no estar-hi d’acord», al mateix temps que recordava que, després de la Segona Guerra Mundial, el llibre va tenir «un paper important en la formació de les classes dirigents i en la difusió d’idees polítiques i socials» i va ajudar a formar «un imaginari col·lectiu àmpliament compartit».No està de més recordar que aquesta època a la qual al·ludeix Feltrinelli, la de la postguerra europea, ha estat la de més benestar social, de creixement econòmic i de disminució de les desigualtats. En aquest context, es crea un ecosistema en el qual «el llibre ocupa una posició central», i on els diaris generalistes, la televisió estatal i les llibreries esdevenen «llocs de trobada i fonts d’informació d’una classe més cultivada». Els últims quinze anys, però, l’ecosistema s’ha disgregat. Ha estat subs­tituït per un engranatge totalment diferent: «Hem passat de l’època Gutenberg a l’època Zuckerbeg. Els partits han perdut el poder de mobilitzar i orientar el pensament, la televisió d’Estat ha perdut terreny —terreny que han guanyat altres formes d’oci com ara Netflix—, els grans diaris dominen cada cop menys el monopoli de les notícies i les llibreries són cada vegada més dèbils». S’ha produït un evident canvi de paradigma, i han aparegut nous interessos i noves maneres dc consum: «Es pot dir que la tendència d’un jove d’avui és no pertànyer a un partit tradicional, no veure la televisió generalista, no llegir el diari i no entrar en una llibreria. Per contra, els joves segueixen moviments i campanyes específiques, veuen sèries a l’ordinador, s’informen a través de les xarxes socials i compren llibres a Amazon». Feltrinelli és conscient que «la revolució digital ha modificat radicalment la manera que teníem de comunicar-nos i compartir idees», però també adverteix que «perquè Zuckerberg acabi, com Gutenberg, formant part d’una experiència de progrés, la reflexió i l’esperit crític», inseparables del llibre i la lectura, «han de ser centrals». És així que pren sentit l’afirmació amb què Feltrinelli va concloure la seva intervenció barcelonina: «Llegir un llibre és avui una acció revolucionària: suposa aïllar-se de tot el brunzit que ens envolta.»

L'Avenç 460 - setembre 2019