Editorial
desembre 2019
463

No hi ha pla(neta) B

El 28 d’agost passat, la jove activista ambientalista sueca Greta Thunberg arribava a Nova York, després d’un viatge de quinze dies en un iot, el Malizia II, capitanejat per Pierre Casiraghi, fill de la princesa Carolina de Mònaco, que utilitza plaques solars i turbines d’aigua per evitar produir emissions de carboni a l’atmosfera —la raó per la qual Thunberg no havia fet servir l’avió per travessar l’Atlàntic. En arribar, els periodistes americans li van preguntar per Trump. Ella va respondre: «El meu missatge per a ell és que escolti la ciència, cosa que evidentment no fa». Unes setmanes més tard, el 23 de setembre, Thunberg, que només té 16 anys, i que ha mobilitzat gent jove d’arreu implicant-los en la seva causa, va intervenir, amb un discurs emocional, en una cimera sobre el clima que se celebrava a les Nacions Unides, on va interpel·lar els líders mundials sobre la seriosa necessitat d’aturar els efectes del canvi climàtic. Visiblement enfadada, va dir-los: «Acudiu a la gent jove en busca d’esperança. Com goseu?» I va continuar en el mateix to gairebé apocalíptic: «Heu robat els meus somnis i la meva infantesa amb les vostres paraules buides, i tanmateix jo soc una afortunada. La gent pateix, la gent es mor, ecosistemes sencers s’estan enfonsant.» Mig plorosa, va condemnar el que considera con una inacció per part dels líders mundials respecte al clima: «Som a l’inici d’una extinció massiva, i vosaltres tot el que podeu fer és parlar de diners i explicar contes de fades sobre el creixement econòmic ininterromput. Com goseu?». I va acabar amb una advertència: «Els ulls de les generacions futures us miren, i si opteu per fallar-nos, no us perdonarem mai.»La intervenció de Greta Thunberg va tenir en algun moment un to clerical (com quan va parlar de la «traïció» dels líders o va dir que es resistia a creure que ells fossin el «mal»), però el seu to emocional i l’ús de la primera persona del singular («heu robat els meus somnis»), afegida a la imatge un punt quixotesca de la jove incontaminada que combat les elits inclements, va constituir tot un compendi del llenguatge polític del nostre temps, que alguns podrien etiquetar de populista, per part d’un personatge que suscita, al mateix temps, l’adhesió fascinada i el rebuig irritat. Amb tot, no hauríem de menystenir l’eficàcia d’aquesta mena de missatges, si fem atenció a la resposta que estan obtenint. En certa manera, el moviment #MeToo sorgeix també d’una apel·lació directa al sentiment i a l’experiència personal (encara que compartida i compartible), i ha estat sens dubte d’una eficàcia i d’una importància extraordinàries. Per damunt (o per sota) del malestar de la política, moviments com aquest són prova que vivim en societats cada vegada més conscients i cada vegada més capaces de mobilitzar-se per canviar l’estat de les coses. En el cas de la lluita per aturar el canvi climàtic, la urgència de la crida sembla fora de tot dubte: el clam de Thunberg cal escoltar-lo seriosament, i cal actuar immediatament. Al capdavall, no tot en la intervenció de Thunberg va ser emocional: va citar més de 30 anys d’evidència científica que mostra les conseqüències de l’escalfament global del planeta, i en aquest sentit la seva crítica als polítics que, sent-ne conscients, no fan res per evitar-ho, va saltar del terreny de l’emoció al de la racionalitat. És per això que el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, va tancar la trobada demanant als polítics «plans concrets i realistes» per reduir les emissions d’efecte hivernacle i aconseguir les zero emissions l’any 2050.Finalment, el món sembla haver pres consciència que no hi ha, com diu l’eficaç eslògan, cap «pla(neta) B».

 
L'Avenç 463 - desembre 2019