Pilar Bonet, de l’URSS a Rússia

Josep M. Muñoz


Enrera

Article published at
L'Avenç, num. 463, desembre 2019

Page
16

Section
L'opinió

Subsection
L'entrevista

La periodista Pilar Bonet (Eivissa, 1952) ha passat la major part de la seva carrera professional com a corresponsal del diari ‘El País’ a Moscou. Llicenciada en Filologia Hispànica per la UB i en Ciències de la Informació per la UAB, va participar en la creació d’un setmanari crític a Eivissa, ‘Uc’, i va formar part de l’equip fundador d’‘El Periódico de Catalunya’. El 1980 va passar a ser corresponsal de l’agència EFE a Viena, i el 1983 a ‘El País’, diari per al qual va dirigir la nova corresponsalia a la Unió Soviètica (amb un interludi com a corresponsal a Alemanya). Des d’allí va viure l’auge de Solidarnosc, la caiguda del mur de Berlín i la reunificació alemanya, així com l’arribada de Mikhaïl Gorbatxov al poder, la dissolució de l’URSS el desembre del 1991 i, posteriormente, la Rússia de Borís Ieltsin i de Vladímir Putin.


«A l’època de la Transició, a Eivissa vam muntar una revista setmanal, Uc, que volia ser un contrapunt a la premsa conservadora i franquista del moment. Però no ens vam sortir, potser perquè érem molt radicals, tocàvem temes polèmics, com la Guerra Civil, i ens van retirar la publicitat»

«La caiguda del Mur de Berlín no és un valor universal. Es veu i es jutja en funció de com t’hagi anat en aquesta història. La diferència de percepció que existeix entre l’interior i l’exterior segueix vigent avui. A més, han sorgit nous murs, físics i virtuals.»

«El que ha fet la Svetlana Aleksiévitx és molt important, en l’intent d’una descripció oral de com l’experiència de la fi de l’URSS ha afectat tanta gent. Però penso que no és més que un inici de coral, i que amb tot el que ha arribat a passar se’n podria fer una simfonia dissonant i disharmònica.»

«Les alternatives a Putin existeixen si les deixes sortir. L’oposició, però, és molt fluixa, no està ben organitzada, i se centra més aviat en la denúncia de la corrupció. No sabem tampoc si el putinisme podria evolucionar, com el franquisme, des de dins del sistema mateix.»

«Els republicans espanyols exiliats a l’URSS em van ajudar molt quan vaig arribar-hi. Llavors era molt difícil entrar a la societat russa i a través d’ells, que hi estaven integrats, va ser més fàcil accedir-hi.»


L'Avenç 463 - desembre 2019
Preu de l'article 1 €