L'entrevista
febrer 2020
465

Josep M. Muñoz


Mercè Tatjer, fer memòria dels barris

Mercè Tatjer Mir (Barcelona, 1942) és geògrafa i historiadora, especialista en història urbana de la ciutat de Barcelona i, en particular, del seu passat industrial. Nascuda en una família menestral del barri de Sant Antoni, va exercir un temps de mestra abans d’estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona, on va ser delegada de curs del SDEUB i on va coincidir amb un moment de renovació de la secció de Geografia. Va fer la seva tesi doctoral sobre el barri de la Barceloneta. Fins a la seva jubilació va ser professora de la Universitat de Barcelona, on era catedràtica de l’Escola Universitària de Formació del Professorat. En el seu doble vessant d’historiadora i activista, ha assessorat les associacions de veïns de la ciutat i ha col·laborat amb diversos grups involucrats en programes de recerca i difusió del patrimoni industrial.

 

«Enfront de la Geografia Regional, que era molt descriptiva, la Geografia Urbana introdueix a final dels anys 1960 la necessitat d’interpretar el territori, i d’interpretar-lo en clau social. Com deien els francesos, «l’espai és un producte

social».

«El meu pare parlava molt poc de la guerra. Feia feina d’intendència, buscava menjar pels masos. Quan va arribar la retirada, van sortir per Prats de Molló i el van posar en un camp de concentració. No sé quin, tampoc no m’ho va dir! I si ho va dir, tampoc no li vam seguir preguntant.»

«Vam anar a viure a Ciutat Vella, però l’any 1952 ens vam canviar de pis perquè el barri havia canviat molt, amb l’arribada de la immigració, quan els pisos grans es van convertir en pensions barates, i també amb la vinguda de la

VI Flota nord-americana.»

«Quan vaig acabar Magisteri, vaig fer classe a l’escola de monges on havia estudiat. Però em vaig adonar que no tenia la preparació adequada. A més, era un moment que les monges joves se’n volien anar a les barraques d’Esplugues, a Can Vidalet, on feien molta falta les escoles. I allà només hi quedaven les monges més grans.»

«D’estudiants, vam fer un grup molt animat que ens trobàvem a l’“altillo» del Zurich. Érem en Roger Alier, l’Anna Maria Garcia, l’Ismael Pitarch, que més que anar a classe estava ficat en política, i en ocasions el Manuel Millán Mestres, que com en Pitarch era de Morella.»

«A la facultat, havia anat a tres seminaris de marxisme, que es feien per a captar gent per als partits. Però a mi ningú no em va proposar res, ni tampoc m’hi vaig interessar. De seguida em va agradar més el contacte amb els veïns.»

«Fent història, sobretot si és contemporània, veus la relació amb la societat, i llavors t’impliques més. A mi, estudiar la Barceloneta em va portar a preguntar-me perquè aquella gent vivia en pisos tan petits. I per què els hi volien enderrocar? I què faríem amb tota aquella gent?»

 

merce_tatjer

L'Avenç 465 - febrer 2020