A vegades, l’autonomia

Enrera

Article published at
L'Avenç, num. 469, juny 2020

Page
5

Section
L'opinió

Subsection
Editorial

El 14 de març passat, el president del govern espanyol feia una compareixença posterior al consell de ministres que decretava «l’estat d’alarma», un mecanisme previst a la Constitució, per tal de combatre l’epidèmia de la
Covid-19. La retòrica utilitzada per Pedro Sánchez apuntava clarament a
la idea que Espanya es trobava en “guerra” davant un enemic comú, la pandèmia, per la qual cosa esdevenia lògica la crida a la “unitat nacional”. Així, i en un context, cal no oblidar-ho, marcat per l’enorme hostilitat de l’oposició parlamentària cap al seu govern, afirmava: «Demasiadas veces nos hemos confundido los seres humanos a la hora de identificar a nuestros enemigos; pero esta vez es importante no equivocarnos. Porque ahora estamos ante nuestro verdadero enemigo, que es el virus y la pandemia. Es un enemigo de todos y todos debemos combatirlo unidos.»
Confondre una malaltia amb “l’enemic” no és probablement la millor manera d’afrontar una emergència sociosanitària. Respondre-hi, a més, amb una declaració de l’estat d’alarma pot acostar-nos a una temptació autoritària que han defugit els països amb una més llarga tradició democràtica. Aquests dies s’han recordat les reticències que el ponent Jordi Solé Tura tenia cap a la inclusió de «l’estat d’alarma» en l’articulat del text constitucional del 1978, per raons que no són gaire diferents de les que expressa, en aquest mateix número, encara que en un context prou diferent, el politòleg John Keane. La pèrdua de les llibertats democràtiques, com hem vist anteriorment en tants casos, als països occidentals, amb l’excusa de la “guerra” contra el terrorisme, són un precedent inquietant a evitar aquest cop.
En tot cas, l’estratègia comunicativa del govern espanyol ha girat entorn de la idea de la unitat («Aquest virus el parem units»). Políticament, ha estat presidida per una concepció en què l’únic marc realment vàlid és del vell Estat-nació. En la compareixença esmentada del 14 de març, Pedro Sánchez no va utilitzar ni una sola vegada el terme Europa, i en canvi va instar els presidents de les comunitats autònomes a «dejar a un lado sus diferencias, situarse detrás del Gobierno de España y centrarse en una única misión: entre todas y todos vencer al virus. No hay colores políticos, no hay ideologías, no hay territorios.» I afegia: «Aprendamos de los 40 años de nuestra Constitución. En ocasiones, somos 17 autonomías pero en otras, como tantas otras veces en la historia de España, debemos ser el gran país que somos.»
La necessitat d’un comandament únic per fer front a una emergència és una estratègia perfectament defensable. El problema és quan aquesta resposta, sustentada en un mecanisme d’excepcionalitat com és l’estat d’alarma, posa en qüestió l’estructura territorial de l’Estat: a Alemanya, ningú no ha posat en dubte el paper dels länder, ningú no ha dit «ja ens està bé, en ocasions, l’estructura federal, però ara toca ser un gran país». Als Estats Units, els governadors han fet respectar el poder dels estats enfront de la diguem-ne
estratègia del president Trump.
A Espanya, la declaració de l’estat d’alarma ha posat de manifest la inexistència de mecanismes constitucionals que, com passa en els estats federals, permetin l’efectiva “cogovernança”. Però perquè la resposta fos, en primer lloc, legítima i, en segon lloc, eficaç, caldria haver comptat amb les autonomies. És més, es pot dir que s’ha perdut una gran oportunitat no només per afirmar la dubtosa consideració que l’Estat espanyol és un estat quasi federal, sinó també, i al mateix temps, per poder ser igualment exigents amb els governs autonòmics en la seva concreta gestió diària de la crisi. La Covid-19 ha esdevingut, així, la pedra de toc de l’Estat autonòmic. Al capdavall, l’epidèmia ha despullat la contradicció fonamental que atenalla l’eventual solució del conflicte català: el fet que Espanya és un Estat políticament descentralitzat, pero no definit constitucionalment com a tal.

L'avenç 469 - juny 2020