L'entrevista
setembre 2020
471

Josep M. Muñoz


Salvador Sunyer: Repensar el sistema cultural

Salvador Sunyer Bover (Salt, 1957) és un gestor i productor teatral i director del festival Temporada Alta, de Girona i Salt. Fill de l’escriptor i activista Salvador Sunyer i Aimeric i d’una bibliotecària, es va educar entre llibres i lectures, fins al punt que afirma que la seva gran afició és la literatura, més que el teatre. L’any 1991 va muntar, conjuntament amb Josep Domènech, Jaume Curbet i Joaquim Masó, l’empresa Bitò Produccions, des de la qual s’ha fet càrrec, entre altres projectes, de Temporada Alta-Festival de Tardor de Catalunya (que dirigeix des de l’inici, l’any 1992) i del Teatre de Salt (1997-2007). L’any 2007 va dirigir el nou Centre d’Arts Escèniques de Salt/Girona, i va elaborar un projecte d’escena catalana transfronterera amb Perpinyà, un projecte que va codirigir entre el 2009 i el 2011. Ha rebut diversos premis i reconeixements, entre els quals el premi Nacional de Teatre atorgat per la Generalitat de Catalunya.

 

«A casa la inquietud literària era molt present. Un dels records més agradables que tinc de la infància era, cada nit, asseguts a terra i el pare llegint-nos en veu alta el Tirant lo Blanc o el Quixot. O un poema de qui fos. Per tant, no només jo sinó tots els germans, associem la literatura a una cosa plaent.»

«En Modest Prats, amb qui vaig tenir una gran amistat, era el mestre ideal, perquè no ensenyava, n’aprenies! Tota una colla de gent a Girona va rebre el seu mestratge. Amb ell feies un viatge darrere les passes de Leopardi i l’any següent un seguint només Piero della Francesca.»

«A França hi ha més de setanta scènes nationales, dedicades a la creació contemporània i ben dotades pressupostàriament. La de Grenoble, una ciutat poc més gran que Girona, té un pressupost de18 milions d’euros: com el Teatre Nacional i el Teatre Lliure sumats!»

«Repensar el sistema cultural de Catalunya i Espanya no passa per intentar copiar el sistema francès o l’alemany. Ells tenen unes estructures molt grans, però també molt rígides, que se’ls han convertit en una cotilla que, d’alguna manera, va en contra de la creació artística.»

«La digitalització farà que l’única cultura factible sigui la del mainstream, el que agradi a tothom. Llavors, i això ja fa temps que passa, l’artista estarà obsessionat en què vol veure, què vol llegir i què vol escoltar el ciutadà. I si un artista no va dos passos per davant de la societat, malament!»

«El mecenatge ens ha donat una llibertat que no teníem, però també ens ha donat una força davant les administracions. Això sí, les empreses saben que no poden intervenir de cap manera en la part artística, ni tan sols en la tria del cartell.»

«Al nostre públic, li sabem tot. Sabem quines entrades ha comprat els últims anys. Per tant, sabem què li agrada. La nostra feina és mirar què li podem oferir que vagi una mica més enllà. A diferència d’Amazon, no volem vendre-li només allò que ja coneix, sinó que provi altres coses.»

L'Avenç 471 - setembre 2020
Preu de l'article 1 €