L’AVENÇ del mes de gener gira entorn de la literatura i la memòria. El número s’obre amb una conversa, titulada precisament “literatura, memòria i valors”, en què participen Jordi Font, Joan-Lluís Lluís i Simona Škrabec, i en la qual es debat a l’entorn de temes com la censura, la correcció política i la llibertat d’expressió. La poeta, traductora i crítica Xènia Dyakonova és l’escriptora que L’AVENÇ convida aquest any 2021 a fer la sèrie de relats, que ha titulat “El conte de l’alfabet” i on, a través de les 33 lletres de l’alfabet rus, fa un exercici de memòria personal sobre els fets, els llibres i els autors que més l’han influïda. Publiquem també un avançament d’una novel·la extraordinària, ‘La Marxa Radetzky’ de Joseph Roth, que edita L’Avenç aquest mes de febrer en la nova traducció que n’ha fet Jaume Creus, i que evoca un món en desaparició a conseqüència de la Primera Guerra Mundial i la fi de l’Imperi austrohongarès. En un altre registre, el musicòleg Antoni Pizà planteja l’homosexualitat de Chopin, no com una qüestió formalista i que només ateny l’àmbit privat, sinó per la repercussió que té en un país, Polònia, que viu una onada d’homofòbia.

En el bloc de ressenyes culturals, Manel Ollé escriu sobre la novel·la que acaba de publicar Francesc Serés, Vicenç Pagès sobre l’últim llibre de Sandro Veronesi, Susanna Portell visita l’exposició de William Kentridge al CCCB, Andreu Gomila escriu sobre la literatura carcerària a propòsit del llibre de l’escriptor kurd Behrouz Boochani, Imma Merino ens parla de la pel·lícula animada ‘Josep’, que recrea l’experiència dels camps de refugiats del Rosselló, Joaquim Rabaseda llegeix el llibre d’Àngel Quintana on reuneix Montaigne i la música rock, i Joan Todó fa atenció a tres llibres que, situats en el món del turisme de masses, reflexionen sobre la realitat contemporània. Jordi Puntí clou el número evocant, a propòsit de ‘Gambit de dama’, una de les sèries de la temporada, la seva relació amb els escacs.

Sumari