Les memòries de l'escriptor Xavier Benguerel i Llobet (Barcelona, 1905-1990) reviuen l’etapa de la seva formació. Benguerel hi evoca la seva infantesa i joventut en el suburbi industrial del Poblenou, el seu esforç per obrir-se camí en el món literari i cultural dels any vint i trenta, així com l’experiència de la guerra i del primer exili a França. El llibre constitueix un extraordinari retrat d’una generació que va maldar per normalitzar la cultura catalana i assimilar-la a l’europea, abans del daltabaix del 1939.