Editorial
juny 2022
491

Justícia igualitària?

El 17 de maig passat, la justícia belga tornava a rebutjar, aquest cop de forma definitiva, l’extradició a Espanya del raper mallorquí Valtònyc. La mesura era reclamada des de fa quatre anys per l’Audiència Nacional, que el 2018 havia condemnat el cantant a tres anys i mig de presó per delictes d’enaltiment del terrorisme, injúries a la Corona i amenaces —uns delictes que, per als jutges espanyols, derivaven de les lletres de les seves cançons. El Tribunal d’Apel·lació de Gant ha hagut d’examinar el seu cas per segon cop, després que el Tribunal de Cassació de Brussel·les estimés en part el recurs que la Fiscalia espanyola havia presentat davant la justícia belga. Això ha fet que Valtònyc hagi tornat a ser jutjat a Gant, per una sala de jutges diferents de la que ja va rebutjar la seva extradició, i aquest cop tenint només present l’acusació d’injúries a la Corona. Novament, la justícia belga ha desestimat que les cançons de Valtònyic siguin un delicte. És més, en el curs de la instrucció del procés, i arran d’una consulta elevada pel jutge de Gant, el Tribunal Constitucional belga va abolir una llei del segle XIX d’injúries a la Corona, en considerar que era contrària a la llibertat d’expressió.A la sortida del tribunal de Gant, Josep Miquel Arenas, Valtònyc, va resumir el seu periple de quatre anys davant la justícia belga i europea, des que es va exiliar d’Espanya per no entrar a la presó, i va afirmar, visiblement cansat i emocionat, que, tot i que el seu combat polític per la llibertat d’expressió continua, el que ara vol és «viure». Podrà fer-ho amb llibertat a Bèlgica, però no podrà tornar a Espanya fins que no prescriguin els delictes pels quals va ser condemnat, i no és clar que si va a qualsevol altre país europeu no es torni a iniciar la demanda d’extradició.La mateixa setmana, tot just dos dies després, es produïa el retorn a Espanya del rei emèrit, Joan Carles de Borbó, després de quasi dos anys d’absència. L’agost del 2020 havia marxat, inopinadament, als Emirats Àrabs Units, en un moment en què tant la fiscalia suïssa com, a contracor, la fiscalia espanyola l’investigaven per presumptes delictes de corrupció que, coneguts sobretot per la sortida a la llum de les seves aventures extramatrimonials, l’havien portat sis anys abans, el 2 de juny de 2014, a abdicar la corona, en un intent de salvaguardar la imatge de la monarquia que ell havia enfangat amb un enriquiment injustificat i una defraudació persitent al fisc, emparat per la consideració d’«inviolable» que atorga la Constitució espanyola a la figura del rei.La tornada, tan poc ètica i tan poc estètica, del rei emèrit s’ha produït per prendre part en uns dies de regates a la localitat gallega de Sanxenxo i ha indignat una part de l’opinió pública espanyola (l’exministra Carmen Calvo, aprofitant que era un cap de setmana molt calorós, va parlar en un tuit de «bochorno» a Sanxenxo), mentre que la dreta mediàtica i política s’apressava a celebrar el retorn a la «normalitat», en l’inici d’una operació de blanqueig d’imatge que tot just ha començat. És cert que el rei emèrit no té causes pendents amb la justícia a Espanya, en haver arxivat la fiscalia la instrucció (una decisió que es justifica en el joc conjunt de la inviolabilitat constitucional i de la prescripció o de la regularització fiscal), i per tant pot entrar i sortir lliurement del país, però no és menys cert que la tornada d’un personatge que s’ha embutxacat milions d’euros aprofitant-se de la seva posició de privilegi s’ha produït sense el més petit indici de penediment o mostra de pudor. És un retorn que ens recorda, de forma obscena, que la Casa Reial no ha fet cap pas, en tots aquests anys, per reformar la inviolabilitat constitucional del rei, que seria l’única manera de dir que, a Espanya, la justícia és igual per a tohom: és a dir, de fer realitat una exigència democràtica ineluctable.

L'Avenç 491 - juny 2022