L'entrevista
juny 2022
491

Josep M. Muñoz


Quimi Portet, la felicitat del músic

Quimi Portet va néixer l’any 1957 a Vic, d’on era la seva família, però es va criar a Barcelona, al barri del Guinardó. Es va educar sentint els discos de música negra que posava la seva mare. L'any 1981 va fer la coneixença, decisiva, de Manolo García, amb qui va formar El Último de la Fila, un grup indispensable del panorama de la música pop espanyola, actiu durant una dècada, entre 1985 i 1995. D’aleshores ençà, ha fet una carrera en solitari, cantant en català, i ha publicat onze discos, l’últim dels quals un disc doble enregistrat en directe, "Si plou, ho farem al pavelló (Live in Cincinnati)". Ha destacat també en la faceta de productor. Des de fa deu anys viu a Vic, on havent arribat ja als 64 que deia la cançó dels Beatles, sembla ser-hi ben feliç.

 

«La meva mare escoltava música negra. Era una dona avançada al seu temps. A casa vam tenir una formació musical molt peculiar, que em va afectar fins al punt que, de ben petit, vaig decidir que volia ser músic.

I que volia fer aquella música.»
«El meu ofici té la sort que és totalment abstracte: i viure en un món abstracte se’m posa bé. Els sons no descriuen coses concretes. Descriuen emocions, d’una manera vaporosa i etèria. Et deixen ser lliure. La música és pura llibertat, per a mi.»
«El Último de la Fila ens vam separar quan tots dos vam fer més o menys quaranta anys. Primer perquè jo volia fer el que faig ara, que és una cosa que em considerava obligat a fer, i no la podia fer en paral·lel. I segona perquè els grups, als quaranta anys, no tenen el mateix sentit.»
«Penso que hi ha una part infantil, pueril, en la música. Té alguna cosa de joguina, que et permet quedar-te on eres feliç, en la infantesa. Quan ets petit i jugues amb les joguines, no busques cap resultat en el joc. I quan ets músic conserves una part d’això.»
«Quan identifiques quines són les teves prioritats, cosa que no és fàcil en aquest món, i et poses a treballar per aquestes prioritats, tens alguna possibilitat de ser feliç. Aquest és el meu ideari actual, que és si vols rudimentari però que, a mi, em funciona bastant bé. De moment.»
«Durant uns anys, fins al 2017, vaig estar interessat en la política. Veia que hi havia una certa il·lusió. Però tampoc no estic emprenyat. Insis­teixo en el símil meteorològic: si fa sol, fa sol; però hi ha països on no hi fa mai sol, i s’hi està prou bé.»

 
L'Avenç 491 - juny 2022
Preu de l'article 1 €