La imatge del vampir: els llinatges de Dràcula

Pere Parramon


Enrera

Article published at
L'Avenç, num. 495, novembre 2022

Page
38

Section
495

Subsection
Focus

Enguany commemorem dues efemèrides relacionades amb el rei dels vampirs: d’una banda, el 125è aniversari de la publicació de la novel·la de Bram Stoker "Dràcula" (1897) —a les traduccions al català de Sílvia Aymerich (Laertes, 1984) i Anna Gasol (Barcanova, 2004), li acabem d’afegir la de Xavier Zambrano (Viena, 2022)— i, de l’altra, el centenari de la seva adaptació cinematogràfica no confessada, "Nosferatu" (1922), dirigida per F. W. Murnau. Mite universal i ficció cardinal de la contemporaneïtat, el vampir com a monstre que terroritza i, alhora, catalitzador de molts desigs i moltes repressions, esdevé mirall tant per a les nostres pors com per a les nostres aspiracions. Tot analitzant la imatge d’aquest ésser hereu de l’alteritat absoluta, doncs, expliquem alguns dels racons més obscurs de nosaltres mateixos. Amb ullals o sense, abillats amb capa o amb jaqueta de motorista, repulsius o seductors, Dràcula —els molts Dràcules— i les seves estirps tenebroses romanen avui i aquí perquè comparteixen la nostra sang.

L'Avenç 495 - novembre 2022
Preu de l'article 1 €