Al llarg dels últims anys, hom ha explorat les possibilitats narratives del bizarre amb prou gosadia per oferir-ne algunes mostres gens menystenibles, servides per Max Besora, Ferran Garcia Oliver o Jaume C. Pons Alorda, sense oblidar L’úter de la balena (2010), de Joan Jordi Miralles, una de les ficcions més extremes de la literatura catalana contemporània.