125 anys de l'Exposició Universal de Barcelona

Domènec i Montener. Hotel Internacional

Redacció L'Avenç

El 20 de maig de 1888 tenia lloc a Barcelona una Exposició Universal que va transformar els esquemes urbans de la ciutat i que va aportar un gran nombre de nous edificis. A més, va suposar el principi de la projecció internacional de Barcelona com a ciutat dinàmica en la xarxa de capitals europees. L'Avenç revisa el seu arxiu per recuperar informació rellevant sobre aquest moment històric.

En motiu del centenari de l’Exposició Universal de Barcelona, l’any 1988, L’Avenç va editar un volum commemoratiu de més de 500 pàgines titulat: “Exposició Universal de Barcelona. Llibre del Centenari 1888-1988”. A més, la revista va dedicar el dossier del número 118 íntegrament a l'Exposició Universal de 1888. En l'esmentada edició de L'Avenç es van tractar temes fonamentals per entendre el com i el perquè de l'exposició, com: "La població de Barcelona a la Segona meitat del segle XIX (d'Isabel Pujadas), "L'arquitectura de l'exposició" (de Pere Hereu) o "L'exposició de 1888 i les transformacions de l'estructura urbana" (Albert G. Espuche i M. Guàrdia, entre altres).

Hi va haver un abans i un després a la ciutat de Barcelona l’any 1992. Els Jocs Olímpics van ser el projecte humà responsable de transformar la morfologia urbana que havia tingut Barcelona fins aleshores: l’adaptació olímpica de Montjuïc amb el Palau Sant Jordi, l’establiment de les rondes, la construcció del passeig marítim i la remodelació del port, etc. Una profunda metamorfosi, conseqüència d’un estat d’ànim de la població barcelonina va donar un aspecte profundament contemporani i innovador a la ciutat. Cal recórrer a la iconografia del 92, per fer-nos una idea, encara que només aproximada, del que devia suposar per als barcelonins del segle XIX la gran remodelació urbanística de l’Exposició Universal de 1888.

L’urbanisme, en tant que invent de les ciutats, és una eina de civilització. L’imaginari que ens han deixat els nostres avantpassats grecs i romans consisteix en uns vestigis arquitectònics i urbanístics que la nostra modernitat òrfena i nostàlgica encara s’esforça a repetir. Amb aquest ànim van sorgir les exposicions universals, com a excusa per potenciar l’urbanisme en un moment de gran auge demogràfic en el qual les ciutats necessitaven créixer. Les exposicions universals van representar per als estats europeus un gran aparell de propaganda que els servia per focalitzar en una ciutat la idiosincràsia de tota una nació. Durant aproximadament 6 mesos, una capital atreia sobre el seu eix de gravetat una gran òrbita de disciplines: un immens aparador per a l’art, la indústria i el comerç a escala mundial. Per això aquestes ciutats escollides, gairebé sempre capitals de país, rebien quantioses aportacions econòmiques i ajudes a nivell estatal. Els precedents de l’Exposició Universal de Barcelona, van ser el Londres del Crystal Palace (1856), Viena (1871), Filadèlfia (1875) i París (1878).

El cas de Barcelona és significatiu, perquè sense ser cap capital d’estat va tenir els mecanismes necessaris per desenvolupar amb èxit una gran Exposició Universal. Ara bé, apropar-se a la realitat del projecte implica desemmascarar alguns mites i afrontar algunes veritats incòmodes. Precisament com que no es tractava d’una capital d’estat, Barcelona no va gaudir de cap finançament o ajut econòmic del Govern Espanyol, a diferència de les grans sumes de diner públic que es van invertir a altres ciutats en les seves exposicions universals. L’únic apadrinament estatal que va rebre Barcelona va ser la promoció o propaganda exterior per part de les institucions més representatives. Per aquest motiu, les possibilitats de la ciutat comtal van ser les d’una exposició menor i d’iniciativa privada, com algunes altres exposicions de caràcter regional, per exemple la de Bordeus, el 1882. I això no és tot. A més de l’escassa contribució dels poders polítics i econòmics estatals, els preparatius de l’Exposició van tenir diversos contratemps que van posar seriosament en perill la puntualitat de la inauguració. A la dècada dels 60 del segle XIX i havia hagut una crisi en el sector de la construcció que va tenir rèpliques als anys 80. A això s’hi ha de sumar una vaga general que va tenir lloc el desembre de 1887, la lentitud del Ministeri de Guerra en cedir els terrenys de l’antiga Ciutadella, actes de boicot, les dificultats d’importació d’alguns materials... tot això considerant que Elies Rogent va ser nomenat director d’obres, el 21 de maig de 1887, exactament 1 any abans de la inauguració. Això va abocar al vertigen la celeritat de les obres.

S’ha de dir que, malgrat l’exigència d’agilitat i rapidesa en les construccions, molts dels edificis es van dissenyar amb la voluntat de permanència un cop s’hagués acabat l’exposició. Alguns, però, van ser enderrocats després de l’exposició, principalment perquè ocupaven un espai que estava destinat a altres usos, com per exemple el Palau de les Ciències i el Palau d’Agricultura. En línies generals, l’exposició va servir per culminar aquells projectes que s’estaven portant a terme al llarg de la segona meitat del segle XIX, com ara, la construcció de l’Eixampla de Cerdà, el proveïment d’aigua a la ciutat, l’electrificació de tota la Rambla o la construcció de línies del tramvia. Tot això amb els nous instruments tècnics de l’època. Barcelona, com a un dels nuclis industrials de l’estat espanyol va fonamentar les noves construccions amb el nou material que sintetitzava l’esperit de la revolució industrial: el ferro. Els edificis i les obres més importants que va aportar l’Exposició Universal de 1888 van ser, principalment: la demolició de la Ciutadella Militar i la seva substitució per una zona de jardins, la construcció de l’arc de Triomf, el Passeig de Colom presidit per la columna al capdavall de la Rambla, el Cafè-Restaruant, l’Hotel Internacional de Domènech i Montaner situat al mateix passeig, el Pavelló d’Indústries Marítimes, El Palau d’Agricultura i els de Ciències i Belles Arts.

L'ARXIU DE L'AVENÇ

Des del web pots consultar tots els articles, revistes i llibres publicats des de 1977.

LA BOTIGA DE L'AVENÇ

Des de l'espai BOTIGA del web pots adquirir els llibres i revistes disponibles.