La revista "Els Marges" arriba al número 100

Els Marges 100

Redacció L'Avenç

dimecres, 12 de juny del 2013

Els Marges, revista de llengua i literatura, fundada el 1974 per Joaquim Molas, arriba aquest mes al número 100, una fita històrica i simbòlica que celebren amb un número especial amb articles de tots els que han estat en un moment o altre, membres de l'equip redactor.

Nascuda el 1974 i a punt, doncs, de complir els 40 anys, Els Marges arriba al número 100. És, sens dubte, una fita històrica: cent números dedicats a l’estudi pluridisciplinar de la llengua i la literatura; cent números de comentaris a l’actualitat cultural; cent números de donar veu a centenars d’investigadors, crítics, assagistes, poetes, narradors, dramaturgs, traductors... Els Marges ha concebut el 100 com un número especial, més extens, amb col·laboracions d’autors vinculats històricament a la revista. Tots ells són o han estat membres de la redacció o del consell assessor d’Els Marges. I ofereixen mirades molt diverses, però sempre profundes i estimulants. Hi ha textos de creació: una peça teatral de J. M. Benet i Jornet, un fragment de dietari de J. Molas i un poema de F. Parcerisas. Visions generals de fenòmens com la novel·la modernista (J. Castellanos), el cinema català (B. Epps), la col·laboració de la Renaixença en la construcció historiogràfica de la literatura espanyola (J. L. Marfany), la concepció de la literatura com a recreació i variació (V. Martínez-Gil), la construcció bibliogràfica dels estudis literaris (N. Real), i la teoria de la literatura (Enric Sullà). També s’ofereixen renovadores —i potser polèmiques— lectures d’obres de M. Martí i Pol (D. Boyer), de J. M. de Sagarra (N. Santamaria) i de diversos poetes actuals (J. Marrugat); i estudis que revelen noves descobertes sobre Adrià Gual (E. Gallén), Josep Carner (M. Gustà) i Joaquim M. Sanromà (M. Jorba). L’aspecte lingüístic hi és tractat per diverses disciplines: etimològica (X. Lamuela), històrica (M. P. Perea) i gramatical (G. Rigau). Mentre que, des d’una escriptura assagística, L. Payrató reflexiona sobre el concepte de «marges» en la recerca científica; i J. Murgades, sobre el sentit i la funció de la filologia en el món actual i en el futur. Perquè de la construcció del futur des de la cultura és del que tracta la història d’Els Marges; el seu passat i el seu present; la seva «dura continuïtat duradora» tal com la defineix l’editorial que obre un número acollit en la simbòlica xifra: 100.

L'ARXIU DE L'AVENÇ

Des del web pots consultar tots els articles, revistes i llibres publicats des de 1977.

LA BOTIGA DE L'AVENÇ

Des de l'espai BOTIGA del web pots adquirir els llibres i revistes disponibles.