A l’abril plouen llibres

Enrera

Article published at
L'Avenç, num. 478, abril 2021

Page
5

Section
L'opinió

Subsection
Editorial

D’entre tots els efectes que ens ha deixat l’any de la pandèmia que encara patim —la majoria d’ells, no cal ni dir-ho, indesitjables—, n’hi ha almenys un que tenim molts motius per celebrar: l’augment dels índexs de lectura entre la població. En efecte, sembla que el recolliment i la reclusió a què ens han obligat les mesures de contenció de la covid han afavorit aquell «acte silenciós i solitari» que per a George Steiner caracteritza la lectura. És clar que la qüestió també es pot mirar des d’una altra perspectiva, més irònica, com la que porta l’escriptor Màrius Serra a constatar en una entrevista recent que «és trist, però la gent només llegeix quan no té res més a fotre». En qualsevol cas, el que és significatiu és que, tot i la pressió ambiental i mediàtica a favor del consum de productes audiovisuals (fins al punt que semblava que un confinament sense el visionat d’una sèrie televisiva no fos un confinament com cal), la lectura ha estat, novament, un refugi per a l’esperit i una ocasió insubstituïble per al coneixement, el gaudi i la reflexió.
D’aquest interès renovat pels llibres n’és també prova un fet, que d’entrada podríem titllar d’insòlit, com és l’obertura de noves i grans llibreries, després d’uns anys en què semblava que la tendència era justament al tancament. Sense moure’ns de Barcelona, dues iniciatives recents han estat la reobertura i ampliació de la històrica llibreria Ona, i l’obertura d’una nova i gran llibreria anomenada Finestres, les dues al bell mig de l’Eixample. El fet que les dues responguin a la iniciativa de dos empresaris —Tatxo Benet i Sergi Ferrer-Salat, respectivament— que han optat pel mecenatge indica la dificultat d’abordar aquests establiments com a simple negoci, però també palesa un canvi interessant i que no ens hauria de passar desapercebut respecte a la consideració que té el sector del llibre. La coincidència no pot pas ser una mera casualitat.
En aquest context, hi ha un factor que podem considerar rellevant, i respecte del qual les administracions públiques haurien d’estar particularment atentes: l’existència de projectes com aquests per part del sector privat, amb el suport o el mecenatge d’empresaris, no només farà augmentar l’oferta de llibres sinó també, i com a fruit directe, cal pensar que n’augmentarà també la demanda. En aquest sentit, cal tenir en compte que, per a incrementar els índexs de lectura entre la població i aconseguir una societat més culta, més llegida i, doncs, més lliure, és molt més eficaç disposar de bones editorials, de bones revistes i de bones llibreries que qualsevol altra mesura. Tots els diners que es puguin gastar en més aviat poc eficaces campanyes genèriques de promoció de la lectura, caldria que s’invertissin a ajudar, de debò, determinats projectes que, per la seva qualitat, posin bons llibres a la disposició dels lectors. Aquesta serà la manera més eficaç, no cal dubtar-ne, de fer que tots plegats llegim més. Afavorint les iniciatives que van en contra de la lògica del mercat, que tendeix a la concentració i al monopoli, i apostant per la descentralització, la proximitat i la pluralitat. Al capdavall, ¿no ens ha ensenyat també la pandè­mia que la cultura en general, i els llibres en particular, són un sector essencial? Si tothom està d’acord que no podem tornar a la normalitat tal com en vam sortir, una de les coses que ha de canviar a partir d’ara és la consideració cap al sector cultural. Les iniciatives de mecenatge —com la que recollim en l’entrevista d’aquest mes amb l’empresari Vila Casas— són un senyal de la ma­duresa d’una societat i del seu relatiu grau de sofisticació, i cal celebrar-les i animar que n’hi hagi de noves i de tan decidides. Però de cap manera treu responsabilitat a les administracions públiques, i a la Generalitat de Catalunya en primer lloc, perquè deixem enrere els miserables pressupostos que, des de ja fa massa anys, dediquen vergonyosament a la cultura. Si no és així, és que realment no haurem après res de la pandèmia que ens ha assolat.

L'Avenç 478 abril 2020