L'entrevista
setembre 2021
482

Josep M. Muñoz


Antonio Franco, un xava de barri que volia ser periodista

Antonio Franco Estadella va néixer l’any 1947 a Barcelona, tot i que ell es defineix com a lleidatà. La família del pare eren militars espanyols que havien viscut a les Filipines. La família materna feia part del republicanisme lleidatà. Establert a Barcelona, al barri de la Sagrada Família, Antonio estudia als claretians. La identificació amb els personatges de les novel·les de Marsé i la lectura d’A sang freda de Truman Capote, a més de la seva passió pel futbol, el decanten cap al periodisme. El 1968 es va llicenciar a l’Escola de Periodisme de l’Església, i l’any 1969 va entrar a treballar al Diario de Barcelona. A la Universitat Autònoma de Barcelona, va ser professor de disseny de diaris. El 1972 va fundar les revistes satíriques Barrabás i El Papus. El 1978 es fa càrrec del projecte d’un nou diari popular i d’esquerres, El Periódico de Catalunya, que publicarà l’editor Antonio Asensio, i que es convertirà, per un temps, en el de més difusió a Catalunya. El 1982, però, va passar a El País, com a director adjunt, amb l’encàrrec de tirar endavant l’edició per a Catalunya. El 1988 va retornar com a director a El Periódico, on, en plena crisi de model periodístic, es va jubilar l’any 2006.

 

«El Marsé em va fer veure que l’escriptura, la literatura, podia tenir a veure amb la teva realitat, amb un món pròxim. Aquesta radicació i la lectura d’A sangre fría són la contribució dels llibres a la meva vida.»

«El pare va estar al vaixell-presó Uruguay, i va sortir-ne al final de la guerra amb les columnes de presos que anaven cap al Collell, però es va poder escapar per la zona de Malgrat. Ell no n’explicava res, de la guerra.»

«Et passaves dos mesos a la platina, on es feien les galerades de plom, i els novells havien d’aprendre a llegir el plom a l’inrevés, i a compondre un text, tallant els paràgrafs massa llargs, convertint els punts i seguit en punt i apart per allargar el text, treure o posar subtítols si calia.»

«A Barrabás i El Papus, que vam fer amb l’Ivà i l’Óscar, no és que fóssim antisistema, és que nosaltres érem salvatges: en un article es deia ‘Es un misterio no aclarado por qué en los colegios dan bocadillos, en vez de dar alfalfa a los alumnos.’»

«Antonio Asensio era un xava com jo, érem del mateix barri. Jo soc el que mai no haurien triat com a possible director d’un diari, i a ell tampoc no l’haurien triat mai com a possible editor d’un diari.»

«En fer El Periódico, tenia una cosa al meu favor: vaig poder contractar disset persones que havien fet fora d’una gran etapa del Diario de Barcelona, on jo havia estat subdirector seu. Érem companys però també còmplices i amics.»

«El cert és que la sortida d’El Periódico va ferir progressivament de mort el Diario de Barcelona, va ferir de mort el Mundo Diario, va ferir de mort el Correo Catalán. I vam arribar a superar La Vanguardia en difusió, però llavors en Pujol ens va aturar.»

«Et donaré una frase, curta: en Pujol se sentia exclòs per la burgesia catalana de diners, i d’aquí tots els seus esforços amb la banca, però l’exclosa era la seva dona. Crec que és la seva dona, i potser també els fills, qui li va inocular la idea que havien de ser grans burgesos catalans.»

«El meu únic problema amb el director d’El País és que no és federalista. Jo vaig arribar a tenir una relació molt estreta amb el Felipe González. Felipe i Juan Luis Cebrián són grans amics i aquest és el seu punt d’encontre: no són anticatalans, però consideren que ‘España no puede ser federal de verdad ’.»

«Un dia li vaig fer al Felipe un comentari sobre els GAL; vaig dir que estava convençut que ell no ho havia posat en marxa, perquè sabíem que això venia d’abans, però que no era acceptable que això hagués continuat amb ells. I que això jo no ho podia perdonar.»

«Jo volia ser periodista. M’ha tocat trair aquesta idea. M’ha tocat ser coordinador de periodistes. Ajudant de la llibertat dels periodistes. Organitzador. Dinamitzador. Escriure una mica. Però no he estat periodista!»

 

antonio_franco

 
L'Avenç 482 - setembre 2021
Preu de l'article 1 €